Per Pasqua, formatjades (pas a pas)

De tota la rebosteria menorquina, el que m'agrada més són les formatjades de brossat i els pastissets. A Menorca les formatjades tradicionalment es menjaven per Pasqua, quan havia acabat la Quaresma. Se'n fan de tres tipus: de carn (m'agraden especialment les de be), de formatge i de brossat. "Formatjades de formatge" sembla redundant, però les anomenam així perquè les formatjades no necessàriament contenen formatge.

Avui en dia de formatjades en trobam i menjam tot l'any, però moltes famílies mantenen la tradició de fer formatjades per Pasqua. Jo les vaig fer un poc abans perquè vaig aprofitar per cuinar els crespellets típics del Darrer Dimarts el mateix dia (es fan amb la mateixa pasta). En vaig congelar un tupper enorme, i ara ens les podem menjar per Pasqua i quan ens vengui de gust.

La recepta que vaig seguir, com en el cas dels crespellets, és la de na Maria Martí del bloc Es Pa Ros. Allà hi explica la recepta, i també el pas a pas. Van quedar boníssimes!!!! Ara tenc ganes de provar de fer les de formatge... ;)

   Tal com explica na Maria, primer prepares el farcit per a que vagi agafant gust mentre prepares la pasta. La llimona i la canyella el fan molt aromàtic.

Després agafes dues bolles de pasta, de la mida d'una anou una i d'un ou l'altra, i les aprimes. Millor que quedin bastant primes, així quedaran més bones! Damunt la més grossa hi poses una cullerada de farcit (no massa, que si no després vessarà), i damunt la més petita hi marques les típiques ones amb el segell. Amb cura, plantes la part del segell damunt el farcit i amb els dits vas pitjant tot el voltant per tal que quedi ben segellat. Aquest punt és important per a que en fornejar-les no s'obrin.

Després d'una estona de feina, tenim la primera safra a punt per enfornar.

 Van quedar taaan bones!! Sort que es poden congelar, perquè la pasta duu molt de sèu i no convé menjar-ne massa sovint ;)

 Duen feina, però no són difícils de fer. Jo segur que en faré més vegades, han tingut molt d'èxit i vaig xalar molt preparant-les!! Si us animau a fer-ne, ja em direu com us han quedat. Teniu la recepta al bloc Es Pa Ros.

Crespellets (amb recepta pas a pas)

A Menorca aquesta setmana hem celebrat el Darrer Dimarts, anomenat així per ser el darrer dimarts abans de la Quaresma. És costum quedar amb els amics i dinar d'un coc (un entrepà) amb sobrassada que s'ha torrat a la brasa. També és típic menjar crespellets i greixera. És a dir, aprofitar el darrer dia abans del dejuni!

Feia estona que tenia ganes de provar de fer formatjades de brossat,  i com que els crespellets es fan amb la mateixa pasta, què millor que fer dues receptes a la vegada? Vaig seguir la recepta i les indicacions del bloc Es Pa Ros, on na Maria explica molt bé com fer les dues coses. Avui us mostraré els crespellets, i un altre dia les formatjades. No ho hauria de dir, però tot i ser la primera vegada que en feia, van quedar boníssims!! Us deix la recepta al final del post.

La pasta no s'aferra gens i és bona de manejar. S'ha d'aprimar molt i punxar amb una forquilla per a que els crespellets quedin ben prims, ja que duu llevat i si no ho féssim així quedarien uns crespellets massa gruixats. Na Maria em va ben avisar! A més, a ca nostra sempre els hem menjat molt prims. És fàcil trobar el punt, perquè si els aprimes massa la pasta es romp.

Amb un tallapastes amb la forma típica de crespellet (regals de Reis!), els anam formant. S'ha d'anar amb compte a l'hora de desferrar la pasta de la taula per a que no es rompi. Quan n'havia fet uns quants em vaig adonar que si mentre l'aprimes la vas girant del revés (cap per avall) un parell de vegades, s'aferra menys i fa més bon treballar.

A contiuació anam punxant la pasta amb una forquilla, i ja podrem col·locar els crespellets a una safata coberta amb paper de forn.

Quan els tenim a la safata, posam bastanta sucre damunt cada un. Així quedaran ben dolcets i cruixents. És important emprar paper de forn perquè si es coeun massa temps (i si en feu tants com jo segur que en algun moment us passarà), la sucre es converteix en caramel. Es couen al forn preescalfat a 180-200º uns 10 minuts, o menys i tot., Quan vegeu que agafen color de crespellet (just un poc daurat), ja els podeu treure.

En total en vaig fer un centenar, i just abans havia fet (amb la mateixa pasta) 27 formatjades de brossat. Una feinada!!!! Però va valer la pena perquè va quedar tot taaaan bo!! Així vaig poder convidar la família, que ens havia convidat una calçotada. I van tenir molt d'èxit!! En vaig posar tants dins el tupper que en col·locar-hi la tapadora els de damunt es van rompre... com que són tan primets.

La majoria els vaig fer amb el motlle tradicional, però no em vaig poder reisistir a fer-ne uns quants amb forma de papallona. Fan gana, eh? ;)

Aquí teniu la recepta, com us he dit és exactament la mateixa que na Maria va publicar a Es Pa Ros, bloc que us recoman! Amb aquestes quantitats, vaig fer 27 formatjades de brossat i un centenar de crespellets molt prims. Si no els aprimau tant, naturalment us en sortiran menys (i les vostres mans ho agraïran). En qualsevol cas, si voleu que us en surtin menys, us convé adaptar la recepta reduïnt les quantitats. És el que jo faré la pròxima vegada, a no ser que vulgui tornar convidar tanta gent.

Ingredients per a la pasta (en principi es fan els crespellets amb la pasta que sobra després de fer les formatjades, per tant si només voleu fer crespellets reduïu molt les quantitats!):

1200 g de farina
400 g de sèu de porc
350 g d'aigua teba
40 g de llevat

Primer es desfà el llevat en l'aigua teba, i després s'hi va incorporant el sèu de porc a poc a poc, de manera que quedi ben integrat. Com que ara fa bastant de fred, el sèu era fred fins i tot després d'unes hores dafora la nevera, massa consistent per a que resultàs fàcil de mesclar amb els altres ingredients. Per açò vaig començar la recepta amb aigua un poc calenta. Quan està ben integrat, s'hi va afegint la farina, també de poc en poc a mesura que queda integrada. A mesura que n'hi aneu posant veureu que és una pasta fàcil de treballar perquè no s'aferra. La consistència que té quan està a punt és, com bé em va explicar na Maria, "un poc més blana que la plastilina".

Si en provau de fer, ja em direu com us han sortit! ;)