RED VELVET (or Black & White?)

Mmmmm va quedar taaaan bo aquest pastís!! M'agrada molt cuinar postres, tot i que només ho faig en ocasions especials perquè no m'hi puc resistir... ja m'enteneu!

Per Pasqua, com que teníem dinar familiar, vaig aprofitar per preparar una recepta que feia estona que tenia en ment: un Red Velvet (bé, dos, perquè tenia por que un no fos prou, i resulta que no ens vam acabar ni el primer perquè és mooolt consistent jajaja)

Un Red Velvet és un pastís de xocolata d'un intens color vermell que es decora amb buttercream. Ja veieu que aquest no hi va quedar gaire vermell... tot i que hi vaig posar un munt de colorant fúcsia!!

El buttercream volia que fos rosa fluixet, però el vaig preparar tan ràpid que em vaig oblidar de posar-hi colorant i al final en comptes d'un Red Velvet sembla més un Black & White!! Què hi farem!

Açò sí, de gust va quedar ESPECTACULAR!!!! Boníssim!! El buttercream és de mantequilla, xocolata blanca i formatge en crema, no tan dolç com l'habitual, el repetiré! Serà qüestió de cercar una altra ocasió per decorar amb màniga pastissera... ;)

Si us animeu, trobareu la recepta en aquest enllaç de Bocados de cielo, és un bloc que m'agrada molt.

Pastís de xocolata blanca i galetes Oreo

Quan tenc un dinar familiar o amb amics m'agrada preparar unes bones postres. Per a aquest diumenge, com que fa tanta calor, no tenia ganes d'encendre el forn, i vaig cercar una recepta dolça i fresqueta que fos fàcil de fer perquè no tenia gaire temps.

Vaig consultar el tauler de Rebosteria i postres que tenc a Pinterest. M'encata Pinterest, hi tenc un compte on vaig guardant tot allò que em sembla interessant del món craft i també algunes receptes i trucs de cuina, i vaig triar aquesta recepta que havia trobat al bloc Mis Thermorecetas.

Va ser molt bo, sobretot fa gust de nata i de quallada ja que són dos dels ingredients principals. Pel meu gust es podria notar més la xocolata blanca... tal vegada faré un experiment el pròxim dia que prepari aquest pastís i n'hi afegiré un poc més, perquè com que va ser tan bo segur que el repetiré!

Fa un temps vaig cosir unes galetes Oreo de ganxet, si teniu curiositat les podeu veure aquí!

Mug cake de xocolata

Ara que estan tan de moda els mug cake, vam voler provar de fer un d'aquests pastissos que es couen dins una tassa al microones. Vam triar una recepta de mug cake de xocolata, i en un moment va estar a punt. La veritat és que, tot i que va ser una experiència divertida i ens feia molta il·lusió, el pastís en sí no va ser gaire espectacular. Tal com m'imaginava, és molt millor qualsevol recepta que es cogui al forn, per senzilla que sigui. Així i tot, no descarto tornar-ne preparar perquè va molt bé que sigui una ració individual, així quan te l'has menjat no tens temptacions de repetir! ;)

Bunyols de Tots Sants

Vet aquí els meus primers bunyols de Tots Sants!! Encara no n'havia fet mai, i com que les tradicions menorquines m'agraden molt i crec que entre tots les hem de mantenir vives, enguany m'he decidit a fer bunyols. Aquí és típic fer-ne per Tots Sants, i tant poden ser de monyaco com de patata. A jo el monyaco magrada molt... per tant ha estat ben fàcil decidir de què els faria! És precisament aquest ingredient el que li dóna aquest color groguet a l'interior.

El més difícil ha estat donar-los la forma característica i fer el forat d'enmig. La pasta queda molt enganxifosa, per sort la meva cosina Emma (que els fa boníííííssims!!) la meva amiga Maria (del bloc Es Pa Ros) m'havien explicat com fer-los. Mentre jo els donava forma el meu marit els anava coent, hem fet un bon tàndem ;)

Es poden menjar amb sucre, amb mel o amb arrop. A jo com m'agraden més amb mel, sobretot si és mel de Menorca, i així és com ens els hem menjat. Com que l'experiment ha sortit bé, l'any que ve en tornarem fer!

Individual amb butxaca

Per fi puc menjar a taula amb un individual fet meu!! Feia estona que em feia il·lusió cosir un individual amb butxaca. N'havia vist a alguns blocs que seguesc i els trob pràctics i divertits.

A la butxaca hi vaig brodar "Bon profit" amb el mateix fil amb què faig amigurumis. No és el millor brodat del món, però és que jo no en sé de brodar, simplement ho vaig provar i així va sortir. Com que m'agraden molt els quadrets vichy els vaig emprar com a base del projecte, val a dir que quan el vaig tenir acabat el vaig trobar massa confit... però igualment n'estic molt contenta! Ja en tenc un altre de començat :)

Per Pasqua, formatjades (pas a pas)

De tota la rebosteria menorquina, el que m'agrada més són les formatjades de brossat i els pastissets. A Menorca les formatjades tradicionalment es menjaven per Pasqua, quan havia acabat la Quaresma. Se'n fan de tres tipus: de carn (m'agraden especialment les de be), de formatge i de brossat. "Formatjades de formatge" sembla redundant, però les anomenam així perquè les formatjades no necessàriament contenen formatge.

Avui en dia de formatjades en trobam i menjam tot l'any, però moltes famílies mantenen la tradició de fer formatjades per Pasqua. Jo les vaig fer un poc abans perquè vaig aprofitar per cuinar els crespellets típics del Darrer Dimarts el mateix dia (es fan amb la mateixa pasta). En vaig congelar un tupper enorme, i ara ens les podem menjar per Pasqua i quan ens vengui de gust.

La recepta que vaig seguir, com en el cas dels crespellets, és la de na Maria Martí del bloc Es Pa Ros. Allà hi explica la recepta, i també el pas a pas. Van quedar boníssimes!!!! Ara tenc ganes de provar de fer les de formatge... ;)

   Tal com explica na Maria, primer prepares el farcit per a que vagi agafant gust mentre prepares la pasta. La llimona i la canyella el fan molt aromàtic.

Després agafes dues bolles de pasta, de la mida d'una anou una i d'un ou l'altra, i les aprimes. Millor que quedin bastant primes, així quedaran més bones! Damunt la més grossa hi poses una cullerada de farcit (no massa, que si no després vessarà), i damunt la més petita hi marques les típiques ones amb el segell. Amb cura, plantes la part del segell damunt el farcit i amb els dits vas pitjant tot el voltant per tal que quedi ben segellat. Aquest punt és important per a que en fornejar-les no s'obrin.

Després d'una estona de feina, tenim la primera safra a punt per enfornar.

 Van quedar taaan bones!! Sort que es poden congelar, perquè la pasta duu molt de sèu i no convé menjar-ne massa sovint ;)

 Duen feina, però no són difícils de fer. Jo segur que en faré més vegades, han tingut molt d'èxit i vaig xalar molt preparant-les!! Si us animau a fer-ne, ja em direu com us han quedat. Teniu la recepta al bloc Es Pa Ros.

Crespellets (amb recepta pas a pas)

A Menorca aquesta setmana hem celebrat el Darrer Dimarts, anomenat així per ser el darrer dimarts abans de la Quaresma. És costum quedar amb els amics i dinar d'un coc (un entrepà) amb sobrassada que s'ha torrat a la brasa. També és típic menjar crespellets i greixera. És a dir, aprofitar el darrer dia abans del dejuni!

Feia estona que tenia ganes de provar de fer formatjades de brossat,  i com que els crespellets es fan amb la mateixa pasta, què millor que fer dues receptes a la vegada? Vaig seguir la recepta i les indicacions del bloc Es Pa Ros, on na Maria explica molt bé com fer les dues coses. Avui us mostraré els crespellets, i un altre dia les formatjades. No ho hauria de dir, però tot i ser la primera vegada que en feia, van quedar boníssims!! Us deix la recepta al final del post.

La pasta no s'aferra gens i és bona de manejar. S'ha d'aprimar molt i punxar amb una forquilla per a que els crespellets quedin ben prims, ja que duu llevat i si no ho féssim així quedarien uns crespellets massa gruixats. Na Maria em va ben avisar! A més, a ca nostra sempre els hem menjat molt prims. És fàcil trobar el punt, perquè si els aprimes massa la pasta es romp.

Amb un tallapastes amb la forma típica de crespellet (regals de Reis!), els anam formant. S'ha d'anar amb compte a l'hora de desferrar la pasta de la taula per a que no es rompi. Quan n'havia fet uns quants em vaig adonar que si mentre l'aprimes la vas girant del revés (cap per avall) un parell de vegades, s'aferra menys i fa més bon treballar.

A contiuació anam punxant la pasta amb una forquilla, i ja podrem col·locar els crespellets a una safata coberta amb paper de forn.

Quan els tenim a la safata, posam bastanta sucre damunt cada un. Així quedaran ben dolcets i cruixents. És important emprar paper de forn perquè si es coeun massa temps (i si en feu tants com jo segur que en algun moment us passarà), la sucre es converteix en caramel. Es couen al forn preescalfat a 180-200º uns 10 minuts, o menys i tot., Quan vegeu que agafen color de crespellet (just un poc daurat), ja els podeu treure.

En total en vaig fer un centenar, i just abans havia fet (amb la mateixa pasta) 27 formatjades de brossat. Una feinada!!!! Però va valer la pena perquè va quedar tot taaaan bo!! Així vaig poder convidar la família, que ens havia convidat una calçotada. I van tenir molt d'èxit!! En vaig posar tants dins el tupper que en col·locar-hi la tapadora els de damunt es van rompre... com que són tan primets.

La majoria els vaig fer amb el motlle tradicional, però no em vaig poder reisistir a fer-ne uns quants amb forma de papallona. Fan gana, eh? ;)

Aquí teniu la recepta, com us he dit és exactament la mateixa que na Maria va publicar a Es Pa Ros, bloc que us recoman! Amb aquestes quantitats, vaig fer 27 formatjades de brossat i un centenar de crespellets molt prims. Si no els aprimau tant, naturalment us en sortiran menys (i les vostres mans ho agraïran). En qualsevol cas, si voleu que us en surtin menys, us convé adaptar la recepta reduïnt les quantitats. És el que jo faré la pròxima vegada, a no ser que vulgui tornar convidar tanta gent.

Ingredients per a la pasta (en principi es fan els crespellets amb la pasta que sobra després de fer les formatjades, per tant si només voleu fer crespellets reduïu molt les quantitats!):

1200 g de farina
400 g de sèu de porc
350 g d'aigua teba
40 g de llevat

Primer es desfà el llevat en l'aigua teba, i després s'hi va incorporant el sèu de porc a poc a poc, de manera que quedi ben integrat. Com que ara fa bastant de fred, el sèu era fred fins i tot després d'unes hores dafora la nevera, massa consistent per a que resultàs fàcil de mesclar amb els altres ingredients. Per açò vaig començar la recepta amb aigua un poc calenta. Quan està ben integrat, s'hi va afegint la farina, també de poc en poc a mesura que queda integrada. A mesura que n'hi aneu posant veureu que és una pasta fàcil de treballar perquè no s'aferra. La consistència que té quan està a punt és, com bé em va explicar na Maria, "un poc més blana que la plastilina".

Si en provau de fer, ja em direu com us han sortit! ;)

Sa meva versió de sa crema pastissera

Qui va dir que sa crema pastissera havia de ser groga? I qui va dir que havia de dur ous? O que només servia com a farciment de pastes i pastissos? D'acord, no és exactament crema pastissera jajaja

Aquesta recepta la vaig fer ja fa estona a partir d'una recepta que em a donar sa meva sogra. Es tracta d'un símil de crema pastissera, molt més lleuger, en es qual es posa colorant groc per a que sembli crema pastissera "autèntica". Ella de tant en fa i és molt bona, per açò em vaig animar a provar-ne de fer.

Qui em coneix sap que es color fúcsia m'encanta, i com que tenia un potet de colorant Wilton fúcsia i moltes ganes d'emprar-lo, no m'hi vaig poder resistir!! Per a que sa crema fos ben constistent, prou per treballar-la amb màniga pastissera, hi vaig posar un poc més de maicena del compte. Hi vaig afegir un poc de colorant en pasta, i amb una màniga la vaig anar col·locant en petites aludes de neula per a que semblàs un gelat. Un poc de confetti de sucre.... i voilà! Crema pastissera versió Frnzzn.

També la vaig provar de fer amb pasta de xiclet, però en aquest darrer cas hauré de millorar sa recepta perquè no la vaig endeviar... Serà qüestió de tornar-ho provar!