dijous, 6 de març del 2014

Crespellets (amb recepta pas a pas)

A Menorca aquesta setmana hem celebrat el Darrer Dimarts, anomenat així per ser el darrer dimarts abans de la Quaresma. És costum quedar amb els amics i dinar d'un coc (un entrepà) amb sobrassada que s'ha torrat a la brasa. També és típic menjar crespellets i greixera. És a dir, aprofitar el darrer dia abans del dejuni!

Feia estona que tenia ganes de provar de fer formatjades de brossat,  i com que els crespellets es fan amb la mateixa pasta, què millor que fer dues receptes a la vegada? Vaig seguir la recepta i les indicacions del bloc Es Pa Ros, on na Maria explica molt bé com fer les dues coses. Avui us mostraré els crespellets, i un altre dia les formatjades. No ho hauria de dir, però tot i ser la primera vegada que en feia, van quedar boníssims!! Us deix la recepta al final del post.
La pasta no s'aferra gens i és bona de manejar. S'ha d'aprimar molt i punxar amb una forquilla per a que els crespellets quedin ben prims, ja que duu llevat i si no ho féssim així quedarien uns crespellets massa gruixats. Na Maria em va ben avisar! A més, a ca nostra sempre els hem menjat molt prims. És fàcil trobar el punt, perquè si els aprimes massa la pasta es romp.
Amb un tallapastes amb la forma típica de crespellet (regals de Reis!), els anam formant. S'ha d'anar amb compte a l'hora de desferrar la pasta de la taula per a que no es rompi. Quan n'havia fet uns quants em vaig adonar que si mentre l'aprimes la vas girant del revés (cap per avall) un parell de vegades, s'aferra menys i fa més bon treballar.
A contiuació anam punxant la pasta amb una forquilla, i ja podrem col·locar els crespellets a una safata coberta amb paper de forn.
Quan els tenim a la safata, posam bastanta sucre damunt cada un. Així quedaran ben dolcets i cruixents. És important emprar paper de forn perquè si es coeun massa temps (i si en feu tants com jo segur que en algun moment us passarà), la sucre es converteix en caramel. Es couen al forn preescalfat a 180-200º uns 10 minuts, o menys i tot., Quan vegeu que agafen color de crespellet (just un poc daurat), ja els podeu treure.
En total en vaig fer un centenar, i just abans havia fet (amb la mateixa pasta) 27 formatjades de brossat. Una feinada!!!! Però va valer la pena perquè va quedar tot taaaan bo!! Així vaig poder convidar la família, que ens havia convidat una calçotada. I van tenir molt d'èxit!! En vaig posar tants dins el tupper que en col·locar-hi la tapadora els de damunt es van rompre... com que són tan primets.
La majoria els vaig fer amb el motlle tradicional, però no em vaig poder reisistir a fer-ne uns quants amb forma de papallona. Fan gana, eh? ;)
Aquí teniu la recepta, com us he dit és exactament la mateixa que na Maria va publicar a Es Pa Ros, bloc que us recoman! Amb aquestes quantitats, vaig fer 27 formatjades de brossat i un centenar de crespellets molt prims. Si no els aprimau tant, naturalment us en sortiran menys (i les vostres mans ho agraïran). En qualsevol cas, si voleu que us en surtin menys, us convé adaptar la recepta reduïnt les quantitats. És el que jo faré la pròxima vegada, a no ser que vulgui tornar convidar tanta gent.

Ingredients per a la pasta (en principi es fan els crespellets amb la pasta que sobra després de fer les formatjades, per tant si només voleu fer crespellets reduïu molt les quantitats!):

1200 g de farina
400 g de sèu de porc
350 g d'aigua teba
40 g de llevat

Primer es desfà el llevat en l'aigua teba, i després s'hi va incorporant el sèu de porc a poc a poc, de manera que quedi ben integrat. Com que ara fa bastant de fred, el sèu era fred fins i tot després d'unes hores dafora la nevera, massa consistent per a que resultàs fàcil de mesclar amb els altres ingredients. Per açò vaig començar la recepta amb aigua un poc calenta. Quan està ben integrat, s'hi va afegint la farina, també de poc en poc a mesura que queda integrada. A mesura que n'hi aneu posant veureu que és una pasta fàcil de treballar perquè no s'aferra. La consistència que té quan està a punt és, com bé em va explicar na Maria, "un poc més blana que la plastilina".

Si en provau de fer, ja em direu com us han sortit! ;)

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Maria! Al teu bloc ho vas explicar tan bé, que no vaig passar cap pena per fer-los i van quedar espectaculars. Visca Es Pa Ros!! ;)

      Elimina
  2. Francina, jo he vist el teu blog abans que el de na Maria, pero amb aquestes explicacions crec que jo també ho provaré.
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial, ja m'explicaràs com t'ha anat! Són bons de fer, segur que et queden de dalt de tot :)

      Elimina
  3. Això ho he de provar de fer! No sóc gaire de cosir jo, però sempre estic disposada a veure coses maques, i sobretot a tastar-les!
    Aquesta entrada, reuneix tots els requisits! ;-)

    Enhorabona pel bloc, fas coses que enamoren!
    Petonets

    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Si els proves de fer ja m'explicaràs com t'ha anat... però has de saber quin risc corres, perquè és impossible menjar-ne només un!!

      Ah, i t'entenc, perquè a jo m'agrada veure il·lustracions polides però no m'agrada dibuixar ni pintar ;)

      Besades

      Elimina
  4. Bones!! On podria trobar els talladors de la tradicional forma de crespellets? He estat mirant per internet i no n'he vist enlloc, i ara fa temps que no tinc ocasió de venir a la illa.... Intentaré fer-los amb un tallador de flor que tinc, però m'agradaria poder fer-los amb el tallador com cal!

    ResponElimina

Gràcies per deixar un comentari!